Els impactes i els riscos naturals

El impacte sobre el medi

Els impactes sobre el medi natural es poden classificar segons el sistema que resulta afectat de manera següent:

• Impactes sobre l'atmosfera: Comporten una disminució de la qualitat de l'aire o una alteracio de les propietats.

• Impactes sobre la hidrosfera: Impliquien una reduccio de la qualitat de les masses d'aigua i molt sovint una greu alteració dels ecosistemes aquàtics.

• Impactes sobre el paissatge natural: Les obres humanes modifiquen de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es construeixen viaductes o embassaments.

• Impactes sobre el sòl: L'eliminació de la vegetació deixa el sòl sense protecció i, per tant, exposat a l'erosió. La contaminacció o la impermeabilització del sòl quan s'asfalten grans superfícies també provoquen un greu impacte sobre aquest delicat ecosistema

• Impactes sobre la biosfera: La pèrdua de biodiversitat, a causa de l'extinció d'espècies per culpa d'una explotació excessiva i indiscriminada, la caça furtiva o la destrucció dels seus hàbitans naturals, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.

1. Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les conseqüències.

1. Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal o el de Txernòbil  són antropogènics.

El risc ambiental

Es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural oa una acció humana.

Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogènics, deguts a les accions humanes.

El permafrost

Són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.

El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.

El huracan

És una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.

Un huracà cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. Malgrat això, el major dany a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials.

 El tornado

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o, rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km

 La tundra d'Alaska

La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

N'hi ha moltes tundres a la Terra com la turndra d'Alaska, la de Vorkuta, la  de Rússia ,ets. 

El canvi climàtic a Catalunya

El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra, que ve per causes naturals o humanes que influeixen sobre la temperatura, les precipitacions i la nuvolositat.



El clima és un sistema complex determinat per la radiació solar, la rotació de la Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. En aquest sistema hi intervenen igualment alguns elements físics com el glaç, la neu i la superfície terrestre. Les parts d’aquest conjunt es relacionen a través d’intercanvis energètics i de fluxos de materials, que són l’origen de que el clima no sigui una variable exclusiva d’una localitat concreta, sinó de regions més o menys grans.

L'augment del l'efecte hivernacle és global, i afectarà no tan sols el clima sinó les comunitats humanes social i  econòmicament.
Alguns països emeten més CO2 a l'atmosfera que altres, i cada país resultarà afectat de manera diferent pel canvi del clima.


A Catalunya en els ultims 50 anys la temperatura ambiental ha pujat aproximadament un 1º C, el nivell de mar també ha pujat, també han augmentat un 40% els gasos d'efecte hivernacle.
La primavera s'ha avançat i l'hivern retardat, de manera que el període vegetatiu de les plantes augmenta 4 dies l'any, amb les conseqüències conegudes per a les espècies que en depenen. També s'ha constatat un augment de l'altitud de diferents espècies, així com una prevalença d'espècies de climes àrids. El risc d'incendi no es pot avaluar ja que encara que els incendis han baixat en superfície.


Conesqüencies:

-Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
-Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
-Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
-Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació.
-Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o e còlera  a Europa.

Coses que hem de fer per reduir el canvi climàtic:
-Podem utilitzar electrodomèstics i aparells de baix consum.

Cal fer servir bombetes de baix consum: duren vuit vegades més i gasten només 1/5 part de l'energia que necessita una bombeta convencional.

-Hem de reduir el consum de combustible dels automòbils. Actualment cada cotxe desprèn quatre vegades el seu pes en diòxid de carboni.

-Cal aïllar la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta gastant menys energia.

-Hem d'utilitzar paper reciclat. El procés de reciclatge del paper requereix menys energia que el d'obtenció de paper a partir de la fusta. A més a més, així podem salvar molts arbres.

-Cal utilitzar el transport públic en lloc del cotxe particular.

-És necessari tancar els llum quan no els necessitem.

-Evitem comprar aerosols.

-Els agricultors haurien d'evitar l'ús excessiu de fertilitzants químics.

-Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.

-Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de les selves tropicals.

-No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d'arbres de les selves tropicals.

          

El sòl com a recurs

                                         

El sòl és on creixen les plantes i els aliments que s'alimenten els animals i els humans. El sòl és un recurs natural i renovable. Està format per partícules sòlides, aigua i aire. Consta de capes de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per la seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i i mineralògiques. El terreny tenen determinades propietats, minerals, composició, origen i fàcies. Existeixen molts tipus de terrenys: terrenys argilosos, terrenys rocosos, terrenys al·luvials. 

Creieu que el sòl és un recurs natural? Quines són les causes de la pèrdua de sòl? I les seves conseqüències?

El sòl és un recurs natural i renovable, és a dir que, es regeneren de manera natural i continuada i, en conseqüència, no són limitats.

Encara que pensem que el sòl és un recurs hi ha molts coses que poden afectar aquest recurs.

Es considera contaminació del sòl la degradació física o química d'aquest que hi provoca una degradació que porta a la pèrdua parcial o total del sòl o bé a un canvi significatiu de l'ecosistema al que pertany.

Les causes principals de la contaminació del sòl solen ser per causes naturals com els volcans, per l'activitat humana o antropogèniques. També es provoca la contaminació del sòl per l'escalfament, per addicció de substàncies sòlides o líquides, per addicció de radiació per gasos, erosió compactació i activitat mineral, donant lloc a zones degradades. Les contaminacions més greus són generalment conseqüència de l'abocament de residus diversos, especialment residus industrials tòxics i residus de les explotacions petrolíferes.

La pèrdua del sòl pot tenir moltes conseqüències per exemple si sota o a la vora del sòl contaminat hi passa aigua, la contaminació pot arribar a aquesta. La contaminació de l'aigua té la possibilitat de caure després als rius i a la mar, provocant la mort de moltes plantes aquàtiques, peixos, ocells i amfibis.

La desertificació ajuda a la pèrdua de la biodiversitat?

La biodiversitat és el primer recurs per a la vida diària. Un aspecte important és la diversitat de la collita, també anomenada agrobiodiversitat.
La majoria de les persones veu la biodiversitat com un dipòsit de recursos útil per a la fabricació d'aliments, productes farmacèutics i cosmètics. Aquest concepte sobre els recursos biològics explica la majoria dels temors de la seva desaparició. En canvi, també és l'origen de nous conflictes que tracten amb les regles de divisió i apropiació dels recursos naturals.

La desertificació fa perdre la biodiversitat, perquè elimina tota mina de vida com per exemple els volcans fan perdre la biodiversitat

L'ús de la fusta

                                      

Els boscos ens poden oferir molta fusta que podem utilitzar en molts recursos. La fusta és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres. La fusta és un material heteogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròpic, també la fusta és composta de fibres de cel·lulosa i hemicel·lulosa mantingudes unides per lignina i petites proporcions de sucres, midó i proteïnes.

La fusta forma part de la natura i la seva utilització i explotació és molt beneficiosa, és un material reciclable, renovable, reutilitzable i natural que permet que el nostre bosc estigui sempre en creixement.

Aquesta fusta la podem utilitzar o aprofitar per fer moltíssimes coses com: joguines, penjadors, persianes, portes, finestres, terres, sostres, estructures, mobles, bigues, revestiments, vaixells, ponts, marcs, motllures, raspalls, pintes, agulles d’estendre roba, escales, llapis, bancs, rellotges; instruments musicals com el violí, el violoncel i la guitarra; penjolls, bijuteria; utensilis de cuina com la mà de morter, taula de tallar, bols, ganivets i coberts en general. També podem aprofitar la fusta com a font d'energia com per exemple la biomassa.

Podem trobar la fusta en tots els llocs: a la botiga, al parc infantil, a la platja, a casa, a la feina, al centre comercial, a l’escola, a l’hospital, etc.

L'ús de l'aigua

                                

Nosaltres cada dia utilitzem molta cuantitat d'aigua en diferents currents de la vida i cadascú ho fa

amb la seva manera, la nostra vida en la Terra és depèn de l'aigua. L'aigua és necessària per a tots

els éssers vius. El 70% de la superfície de la Terra esta coberta d'aigua, però el 97% de l'aigua total

del planeta és salada i només el 3% és dolça i no tota és troba disponible per a nosaltres, només el

1% d'aquesta aigua esta disponible per els éssers vius, i avui en dia n'hi ha uns 2000 milions de persones de 80 països del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua. Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats i hem de fer un bon ús de l'aigua per supreviure.

                                                  Com utilitzar bé l'aigua

com fer un bon ús de l'aigua a casa:

• Tanca l’aixeta mentre et rentes les dents, t’ensabones a la dutxa, rentes els plats, t’afaites,...

Estalviaràs entre 10 i 20 litres d’aigua cada minut.

• Repara les aixetes o cisternes de vàter que gotegen. Poden perdre 50 litres d’aigua al dia.

• Dutxa’t en lloc de banyar-te. Estalviaràs més de 100 litres d’aigua cada vegada.

• Engega la rentadora i el rentaplats quan estiguin plens.

• Disminueix el volum de la descàrrega de la cisterna del vàter. Amb els diferents sistemes d’estalvi pots arribar a estalviar entre 3 i 10 litres d’aigua cada vegada. Això pot ser el 50% o més d’estalvi.

• Renta el cotxe al túnel de rentat o amb esponja i una galleda en comptes de fer-ho amb mànega.

Pots arribar a estalviar fins a 375 litres cada cop.

• Al jardí planta arbustos i plantes autòctones, menys consumidores d’aigua.

• Intenta regar a primera hora del matí o al capvespre. Si regues en hores de sol un 30% de l’aigua s’evapora.

• Deixa créixer la gespa més alta. Disminuirà l’evaporació de l’aigua.

• Utilitza l’escombra abans que la mànega quan netegis patis i terrasses.

Com No contaminar l’aigua:

• Els olis, la pintura, els vernissos i els dissolvents són productes molt contaminants que dificulten la depuració de l’aigua. No els aboquis per l’aigüera o el desguàs. Porta’ls a la deixalleria.

• Els residus sòlids causen problemes a les canonades, col·lectors i a la depuradora i les cigarretes contenen nicotina i quitrà, que són contaminants. No utilitzis el vàter com a segona paperera. Recull-los selectivament i llença’ls al contenidor que correspongui.

• Els medicaments, pesticides i fertilitzants són nocius i difícils d’eliminar de l’aigua. Poden afectar-nos la salut i el medi. No els llencis pel desguàs o el vàter. Porta’ls a la farmàcia o a la deixalleria.

• Molts detergents i productes de neteja són contaminants i dificulten el procés de depuració de l’aigua. Compra detergents sense fosfats i usa els productes de neteja de forma racional.

Com millorar l'ús de l'aigua en llocs publics:

• Millorar l’eficiència dels sistemes de reg de les zones verdes municipals (microirrigació,...).

• Millorar l’eficiència dels sistemes de neteja dels carrers (sistemes d’alta pressió i baix cabal en lloc de la mànega tradicional).

• Millorar la planificació de la irrigació: – Controlar la durada i la freqüència de reg

– Aprofitar els fenòmens meteorològics (no regar els dies de pluja)

– Regar durant la nit o de matinada (quan la pèrdua per evaporació és menor)

• Seleccionar plantes autòctones per a parcs i jardins, adaptades al clima local i amb baixes exigències hídriques.

• Utilitzar aigua de segona qualitat (aigües residuals depurades i regenerades, aigües freàtiques de segona qualitat o aigües de pluja emmagatzemades) que compleixi la normativa sanitària que exigeix l’administració pública per regar parcs i jardins i neteja viària.

• Realitzar activitats de formació i sensibilització en bones pràctiques ambientals per als operaris de parcs i jardins i neteja viària.

Les energies renovables

Les energies renovables són aquelles que provenen de fonts energètiques que es renoven en períde prou curt de les quals hi ha reserves il.limitades, com ara les que provenen del sol, del vent, de l'aigua del mar, dels rius, els llacs...Són fonts d'energia renovable: solar, hidràulica, eòlica, biomassa, geotèrmica i mareomotriu i energia de les ones del mar.


Les energies renovables s'originen en el sol, ja que la seva radiació és la causant dels diferents cicles naturals que originen aquestes fonts energètiques: l'escalfor del sol, el vent, les onades, les mares, els corrents d'aigua dels rius, la llenya dels arbres, etc.

Les energies renovables més utilitzades són: solar tèrmica, solar fotovoltaica, hidràulica, eòlica, biomassa i residus, geotèrmica i mareomotriu.


Esquema de les energies renovables:
-Solar tèmica: prové de la transformació de la llum solar en calor.
- Solar fotovoltaica: transforma la llum solar en electricitat.
- Hidràulica: proné de l'aigua.
- Eòlica: prové del vent.
- Biomassa i residus: prové de la crema de la llenya i de residus.
- Geotèrmica: prové de l'energia interna de la Terra.
- Mareomotriu: prové del moviment de les mares dels oceans.
- Energia de les ones: prové de les ones dels mars.



Energia solar tèrmica
L'energia solar tèrmica és l'energia que prové de la transformació de la llum solar en calor, la radiació solar d'utilitza per instal.lació domèstica, l'escalfament a baixa temperatura d'aigua o eventualment altres fluids, detinada a l'ús com aigua calenta sanitària o calefacció . El circuit es comleta amb un sistema de circulació natural o forçada, un o diversos magatzems per a desacoblar el consum a la producció i generar inèrcia tèrmica en el sistema, i els mecanismes de control i coducció necessaris.


Les centrals tèrmiques
Les centrals tèrmiques convencionals generen electricitat a partir de l'energia tèrmica produïda per una cmbustió. Normalment s'utilitzen combustibles fòssils derivats del petroli, del gas natural , del carbó, etc.


El funcionamet d'una central tèrmica
El combustible emmagatzemat es crema al cremador i subministra l'escalfor o l'energia tèmica a la caldera per obtenir vapor d'aigua; aquest és vapor d'aigua a pressió acciona una turbina de vapor, la qual fa girar l'alternador per produir energia elèctrica. Al parc de transformadores properes a les poblacions. Aquí a Catalunya les centrals més importatns són les de Sant Adrià de Besòs, Cubelles i Cercs.


Els dos tipus principals d'instal.lacions solars tèrmiques
N'hi ha dos tipus principals d'instal.lacions solars tèrmiques: la de la circulació natural i la de la circulació forçada:


Sistema solar tèrmica de tipus de la circulació natural o termosifó
En incidir la radiació solar al captador, transfereix la seva energia al fluid contengut en aquest, que augmenta la seva temperatura i disminueix així la seva densitat. S'origina, per tant, una diferencia tèrmica entre el líquid en el captador i el líquid en l'acumulador, iniciant-se de forma natural una circulació del fluid calent en direcció a l'acumulador. I aixó es fa sense cap cost.


2. Sistema solar tèmica de tipus de circulació forçada
En aquest tipus de sistema, la circulació de líquid tèrmic pel captador i per la resta de circuit s'aconsegueix mitjançat una bomba de circulació amb la regulació corresponent. Aquesta regulació s'aconsegueix sempre a través d'un termòstat diferencial, mitjançat el diferencial de temperatures.

La ciculació forçada, en canvi, necessita un petit cost operatiu produït pel treball de la bomba. Els seus usos són en qualsevol tipus d'instal.lació tant residencial com industrial, especialment quan es requereix grans volums d'aigua.



L'energia solar fotovoltaica
L'energia solar fotovoltaica és un tipus d'electricitat renovable, obtinguda directament dle raigs solars gràcies a la foto que detecta l'efecte d'un determinat dispositiu, una làmina metàl.lica semi conductora anomenada cèl.lula fotovoltaica, o una deposició de metalls sobre un substrat anomenada capa fina. També estan en fase de laboratori mètodes orgànics.

Aquesta energia serveix per alimentar aparells autònoms, per donar energia a refugis o cases aïllades i per produir electricitat per a xarxes de distribució. Els mòduls o panells fotovoltaics estan formats per un vidre o làmina transparent superior i un tancament inferior.



L'energia eòlica
  L'energia eòlica és una energia renovable molt important que prové de la força del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per léfecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats himanes. I és una energia saludable.

La forma per aprofitar aquesta energia és a través de la utilització d'aerogeneradors o turbines de vent. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. Ara l'energia eòlica s'utilitza per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle reemplaçant centrals termoelètriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. La capacitat mundial dels generadors eòlics va ser de 94,1 gigawatts l'any 2007.


L'energia de la biomassa
La biomassa és la quantitat de matèria viva produïda en una àrea determinada de la superfície terrestre, o per organismes d'un tibo específic, es la abreviatura de massa biològica la biomassa es la matèria orgànica d'origen vegetal o aanimal, obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions artificials.

Podem classificar la biomassa en : residus agrícoles, residus forestals, cultius energètins i residus sòlids urbans o deixalles domèstiques.


L'energia hidràulica
L'energia hidràulica és una energia que prové de l'aprofitament de l'energia mecànica de la caiguda de l'aigua. La hidràulica és una energia molt anòdica. Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cinètica de l'aigua s'ha transformat en energia elètrica en una instal´lació anomenada central hidroelèlica.


Una central hidroelèctrica
Una central hidroelèctrica és aquella qgenera electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada o un nivell més alt que la central.


Funcionamet d'una central hidroelèctrica
El funcionamet d'una central hidroelèctrica consisteix, en primer lloc, en la captació d'aigua d'un riu, que és conduïda cap a la turbina a través de la canonada forçada i aprofitant l'altitud del desnivell. L'energia de l'aigua, en baixa per la canonada, posa en moviment la turbina i la fa girar. Al seu torn, la turbina fa girar l'alternador, que és l'element que finalment produeix l'electricitat. L'aigua que surt de la turbina és retornada al riu a través d'un canal.
L'energia geotèrmica
L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor produïda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegració d'elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers moments de formació del planeta i de l'energia solar absorbida per la capa terrestre. Aquesta energia renovable es manifesta per mitjà de processos geològics com ara volcans, guèisers que expulsen aigua calenta i aigües termals.



L'estalvi energitic

Nosaltres cada dia consumim molta energia per escalfar, per il.luminar, en els electrodomèstics, l'aigua, en els transports, etc, peró quan consumim aquesta energia pensem que un dia aquesta energia pot acabar? Sabem comportar bé amb aquesta energia?. Alguns si, peró molts de nosaltres no sabem, i n'hi alguns ni tan sols pensem en com hem de tractar aquesta energia.

A Catalunya consumim el 36,4% d'energia en el transport, el 35,4% en l'indústria i el 28,3% en el sector terciari. El consum per càpita d'energia no és tan elevat com el d'altres països del nostre entorn. Per fonts, el 54,8% prové del petroli, el 26,4% de les centrals nuclerars, el 10,5% del gas natural, el 4,8% de les centrals hidroelèctriques, el 1,4% del carbó i 2% prové d'altres fots d'energia, com la biomassa , la solar eòlica o la generada pels residus sòlids urbans.


Podem aconseguir l'estalvi energètic per diverses vies:
Millorar la conversió energètica, reciclatge de l'energia residual o reutilitzar de materials residuals. Una manera de millorar la conversió energètica és per exmpele substittuir les làmpades per unes altres de consum més baix.


　

　

Les fonts d'energies