martes, 11 de junio de 2013

Els impactes i els riscos naturals


El impacte sobre el medi
Els impactes sobre el medi natural es poden classificar segons el sistema que resulta afectat de manera següent:




  • Impactes sobre l'atmosfera: Comporten una disminució de la qualitat de l'aire o una alteracio de les propietats.
  • Impactes sobre la hidrosfera: Impliquien una reduccio de la qualitat de les masses d'aigua i molt sovint una greu alteració dels ecosistemes aquàtics.
  • Impactes sobre el paissatge natural: Les obres humanes modifiquen de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es construeixen viaductes o embassaments.
  • Impactes sobre el sòl: L'eliminació de la vegetació deixa el sòl sense protecció i, per tant, exposat a l'erosió. La contaminacció o la impermeabilització del sòl quan s'asfalten grans superfícies també provoquen un greu impacte sobre aquest delicat ecosistema
  • Impactes sobre la biosfera: La pèrdua de biodiversitat, a causa de l'extinció d'espècies per culpa d'una explotació excessiva i indiscriminada, la caça furtiva o la destrucció dels seus hàbitans naturals, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.
  1. Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les conseqüències.
  1. Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal o el de Txernòbil  són antropogènics.






El risc ambiental
Es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural oa una acció humana.
Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogènics, deguts a les accions humanes.



El permafrost
Són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.
El huracan
És una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
Un huracà cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. Malgrat això, el major dany a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials.
 El tornado
Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o, rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km
 La tundra d'Alaska
La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
N'hi ha moltes tundres a la Terra com la turndra d'Alaska, la de Vorkuta, la  de Rússia ,ets. 

lunes, 10 de junio de 2013

El canvi climàtic a Catalunya


El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra, que ve per causes naturals o humanes que influeixen sobre la temperatura, les precipitacions i la nuvolositat.



El clima és un sistema complex determinat per la radiació solar, la rotació de la Terra, la composició química de l’atmosfera i les variacions físiques dels oceans. En aquest sistema hi intervenen igualment alguns elements físics com el glaç, la neu i la superfície terrestre. Les parts d’aquest conjunt es relacionen a través d’intercanvis energètics i de fluxos de materials, que són l’origen de que el clima no sigui una variable exclusiva d’una localitat concreta, sinó de regions més o menys grans.

L'augment del l'efecte hivernacle és global, i afectarà no tan sols el clima sinó les comunitats humanes social i  econòmicament.
Alguns països emeten més CO2 a l'atmosfera que altres, i cada país resultarà afectat de manera diferent pel canvi del clima.


A Catalunya en els ultims 50 anys la temperatura ambiental ha pujat aproximadament un 1º C, el nivell de mar també ha pujat, també han augmentat un 40% els gasos d'efecte hivernacle.
La primavera s'ha avançat i l'hivern retardat, de manera que el període vegetatiu de les plantes augmenta 4 dies l'any, amb les conseqüències conegudes per a les espècies que en depenen. També s'ha constatat un augment de l'altitud de diferents espècies, així com una prevalença d'espècies de climes àrids. El risc d'incendi no es pot avaluar ja que encara que els incendis han baixat en superfície.


Conesqüencies:

-Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
-Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
-Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
-Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació.
-Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o e còlera  a Europa.

Coses que hem de fer per reduir el canvi climàtic:
-Podem utilitzar electrodomèstics i aparells de baix consum.


Cal fer servir bombetes de baix consum: duren vuit vegades més i gasten només 1/5 part de l'energia que necessita una bombeta convencional.

-Hem de reduir el consum de combustible dels automòbils. Actualment cada cotxe desprèn quatre vegades el seu pes en diòxid de carboni.

-Cal aïllar la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta gastant menys energia.

-Hem d'utilitzar paper reciclat. El procés de reciclatge del paper requereix menys energia que el d'obtenció de paper a partir de la fusta. A més a més, així podem salvar molts arbres.

-Cal utilitzar el transport públic en lloc del cotxe particular.

-És necessari tancar els llum quan no els necessitem.

-Evitem comprar aerosols.

-Els agricultors haurien d'evitar l'ús excessiu de fertilitzants químics.

-Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.

-Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de les selves tropicals.

-No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d'arbres de les selves tropicals.